jueves, 11 de junio de 2020

ORDRE ADQUISICIÓ FONEMES I EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE ORAL

ORDRE D'ADQUISICÓ DE FONEMES:

QUIn és l’ordre en l’adquisició dels sons?
·        
En el moment del naixement, els nadons estan preparats per a l’adquisició de qualsevol llengua i és a mesura que es submergeixen en el que serà el seu ambient lingüístic que comencen a discriminar els fonemes que formaran part, a partir de llavors, del seu repertori fonètic.
Al voltant del tercer mes de vida, els nadons comencen a experimentar amb la seva pròpia veu i apareixen les primeres vocalitzacions, normalment acostuma a ser la vocal /a/ amb sons velars com la /g/ i així van experimentant fins al voltant de l’any de vida on sorgeixen les primeres paraules amb intencionalitat comunicativa. Les primeres consonants a aparèixer després de la /g/ acostumen a ser les bilabials com la /p/, la /m/. A partir d’aquí comença l’etapa verbal, on a part d’anar ampliant el seu vocabulari, comencen a comprendre les primeres ordres senzilles i el significat del concepte “no”. Al voltant dels dos anys l’infant hauria d’haver incorporat al seu repertori fonètic totes les vocals i sons com: /k/, /b/, /d/ o la /t/.
Entre els 2 i 3 anys entrem en la denominada explosió del llenguatge on amplien molt vocabulari i comencen a combinar 3 o 4 paraules per formar les primeres frases. I a més afegeixen al seu repertori fonètic sons més complexos com poden ser: /f/, /n/, /ny/, /l/ o la /s/. Aquí les persones que no són del cercle familiar comencen a entendre gairebé tot el que l’infant diu. És molt important durant aquestes edats parar especial atenció a les otitis i problemes relacionats amb l’audició, ja que, com hem vist, és durant els tres primer anys de vida que el nostre infant anirà discriminant i adquirint tot el seu repertori fonètic. Si durant aquest període l’infant està rebent estímuls auditius distorsionats, això li podria dificultar o alterar la seva correcta integració.
Per últim, no serà fins als 6 o 7 anys que l’infant haurà incorporat tots els fonemes propis de la nostra llengua, on els que més triguen a incorporar-se acostumen a ser la /r/ forta, la /ll/ o la /z/. Ja que acostumen a ser els que requereixen moviments linguals més complexos.
Des de la nostra professió animem al fet que davant de qualsevol signe d’alerta o endarreriment que s’observi, la família consulti als professionals d’aquest àmbit per tal que puguin valorar i orientar sobre quin pot ser el tractament més adient.






EVOLUCIÓ LLENGUATGE:



No hay comentarios:

Publicar un comentario