LLISTA DE PRÀXIES BUCOFONATÒRIES

Els òrgans bucofonatoris són els òrgans que intervenen en la parla: llengua, llavis, galtes, mandíbula ... Aquests òrgans, no deixen de ser músculs, i, com tots els músculs, necessiten tenir una tonicitat, agilitat, mobilitat i força adequades.



Per això, la realització d'activitats i exercicis en què es treballen la tonicitat i mobilitat d'aquests òrgans que intervenen en la producció dels fonemes (dels sons de la parla), són de gran importància.



Tinguem en compte, que, per parlar, hem de ser capaços de tenir gran agilitat en la llengua, per exemple, per a una bona pronunciació de la / rr /, necessitem fer la suficient força, per fer-la vibrar ... Per això, hem de treballar tots aquests òrgans fonoarticulatoris: llavis, llengua, músculs masseters (s'observen a l'serrar les molars), músculs buccinadores (les galtes).



Els diferents exercicis que es poden realitzar per dur a terme una correcta gimnàstica articulatòria, els anomenarem pràxies.



Què exercicis podem fer per dur a terme aquesta gimnàstica articulatòria?



A continuació, anem a presentar-vos un llistat de diferents exercicis, que ens ajudaran a millorar, augmentar i aconseguir una bona tonicitat, mobilitat i força.



Anem a diferenciar les pràxies, segons l'òrgan que anem a treballar:

Pràxies labials

Col · locar els llavis en posició de petó i somriure, amb els llavis junts.

Amagar els llavis i treure'ls en posició de repòs.

Llepar el llavi superior amb l'inferior. Repetir en sentit invers.

Moure els llavis cap a dreta i esquerra. Després, només comissures.

Imitar la posició de llavis de les vocals.

Fer vibrar els llavis.

Llavis enrere i endavant, com si diguessis les vocals "a-o".

Llavis enrere i endavant, com si diguessis les vocals "e-u".

Pràxies linguals

Treure i ficar la llengua, mantenint la boca oberta.

Moure la llengua amunt i avall.

Moure la llengua d'un costat a un altre, tocant les comissures.

Empènyer amb la punta de la llengua una galta i després l'altra.

Moure la llengua amunt i avall, darrere dels incisius superior i inferior.

Llepar amb la punta de la llengua al llavi superior en ambdues direccions. Repetir l'exercici amb el llavi inferior.

Llepar alternativament el llavi superior i inferior amb moviment rotatori ampli.

Amb la boca entreoberta, deixar la llengua ampla i relaxada. Després, estreta i tensa.

Realitzar espetecs linguals.

Col · locar la llengua en posició de canonet.

Doblar la llengua amunt, entre les dents. Doblar la llengua sota, entre les dents.

Pràxies mandibulars

Obrir i tancar la boca lenta i ràpidament.

Obrir la boca a poc a poc i tancar-la de pressa.

Obrir la boca de pressa i tancar-la poc a poc.

Mastegar.

Moure la mandíbula inferior d'un costat a un altre.

Amb les dents superiors, mossegar el llavi inferior.

Amb les dents inferiors, mossegar el llavi superior.

Pràxies de galtes

Inflar les dues galtes amb aire, mantenint-lo.

Aspirar les dues galtes.

Inflar una vegada i una galta amb aire, alternativament.

Pràxies del vel del paladar

Tossir.

Fer gàrgares sense aigua.

Aspiracions profundes, expulsant l'aire pel nas.

Badallar.

Emissió de la "a".

Prendre aire pel nas i fer espiracions fortes, nasals i bucals, alternativament.

ACTIVITATS DE RELAXACIÓ DELS ORGANS FONOARTICULATORIS

https://slideplayer.es/slide/1107714/

PRÀXIES BUCOFONATÒRIES I JOCS DE BUFAR

https://www.youtube.com/watch?time_continue=10&v=Ak8FI_i6cQQ&feature=emb_logo

https://www.youtube.com/results?sp=mAEB&search_query=praxies+bucofonatories

JOCS DE BUF I PRAXIES

Aquestes són algunes de les activitats que realitzem als tallers d'estimulació del llenguatge a E.Infantil

MOVIMENTS BÀSICS (LLENGUA, LLAVIS, MANDÍBULES).
1. Fer en un plat un "caminet" amb llet condensada i que el nen ho vagi "netejant" amb la llengua.
2. Tacar diferents punts al voltant de la boca del nen amb sucre, nocilla,... i que el nen ho llepi amb la llengua.
3. Agafar "gusanitos" de damunt de la taula, traient la llengua perquè es quedin aferrats en ella.
4. Sense utilitzar les mans menjar una poma que s'ha penjat d'una corda a l'altura de la boca del nen.
5. Joc de la cullera: dur una mica (una bola de paper, una nou,...) amb el mànec en la boca i sense utilitzar les mans cap a una adreça determinada.
6. Beure aigua d'un plat "com els canets".
7. Omplir un comptagotes de suc i anar fent gotetes que el nen haurà de "atrapar" amb la llengua.
8. Bufant, empènyer una pilota de ping-pong o una bola de paper, un tros de cotó, etc. Bufar un vaixell de paper dintre de l'aigua.
9. Marcar una "porteria" en la taula amb dos objectes i ficar "gols" bufant un objecte determinat. 10. Apagar una espelma, cada vegada a major distància.
11. Obrir la boca imitant badalls, mastegar xiclets en diferents posicions (pel costat dret, per l'esquerre).
12. Desplaçar un caramel per tota la boca, amb la punta de la llengua.

EJERCICIOS DE SOPLO

Hoy hacemos algunas propuestas de ejercicios para trabajar el soplo y la respiración de manera divertida, a modo de juego, por lo que son ideales para niños. Aunque, por supuesto, con la adaptación necesaria, os servirán con pacientes adultos.

¿Para qué sirven estos ejercicios?

Un buen dominio de la función respiratoria facilitará la corrección de algunos defectos de la articulación. Así, el interés de estas tareas reside en la importancia de entrenar en un patrón respiratorio mixto (nasal y bucal), de tipo diafragmático, así como modular la expulsión del aire. Además, las tareas de soplo permitirán que el paladar blando aumente su fuerza y tono. Por lo tanto, os resultarán muy útiles en el tratamiento de dislalias en las que el velo juegue un papel importante, como en el caso de fonemas linguovelares como la /k/, /x/ o /g/.

¡Trabajamos de forma eficaz y divertida!

·         Pelotas saltarinas: es tan sencillo como introducir una pelota de ping pong en un vaso de plástico y decir al niño que sople hasta conseguir elevarla. Con los más peques funciona muy bien el decirles que son magos y que deben conseguir que la pelotita levite, vuele, para dejar a todos asombrados con sus poderes mágicos. Este ejercicio les suele encantar y, como veis, tiene un coste mínimo. ¡Ah! Cuidado porque si la pelota se ajusta demasiado a los bordes del vaso, no se elevará; por eso el tamaño del recipiente debe permitir que la bola “baile” con holgura. Esta actividad es ideal para la movilización del velo, para potenciar la respiración mixta, y mejorar fuerza del soplo.

·         Locomotora loca: colocamos trocitos de papel sobre una mesa que quede a la altura de las narinas del niño (para conseguirlo habrá que jugar con la colocación, ya que podemos sentarle en una silla baja, utilizar una mesa alta,…). Le pediremos que mueva los papelitos realizando espiraciones nasales. Si queréis complicar la tarea, podéis aumentar la consistencia del papel (por ejemplo, en lugar de usar papel higiénico haced los trocitos con papel de aluminio).

·         ¡Croak, croak!: con el objetivo de movilizar el velo, controlar el soplo, y potenciar la respiración mixta, utilizaremos una huevera con colores y pediremos al niño que avance por el tablero soplando una pelotita. Las hendiduras de la huevera pueden estar pintadas de colores pero también podéis decorarlas con números, formas geométricas,… en función de los fines terapéuticos.

Hay muchísimas más ideas para trabajar la respiración y el soplo, sólo hace falta imaginación así que… ¡haced vuestras propuestas!